LA LLET MATERNA; L'ASSIGNATURA PENDENT DE L'EDUCACIÓ

La Federació espanyola d'associacions pro lactància materna (FEDALMA), ha publicat a principis de desembre les conclusions del congrés que va organitzar a Barcelona el setembre passat. Sota el lema “lactància i diversitat” es pretenia donar visibilitat a la situació actual en el suport a les mares lactants; col·laborar en la difusió de les darreres evidències científiques en lactància materna i la millora de la formació a professionals de la salut i a assessores de lactància.

Les conclusions d'enguany subratllaven la necessitat de normalitzar la lactància materna; poc més d'un 10% de la literatura infantil reflecteix aquesta pràctica en humans, mentre que en un 80% dels casos es fa referència a l'artificial. En el congrés es destacà que a l'educació secundària gairebé no hi ha referències a la lactància materna, no se n'explica el funcionament fisiològic com a part del cicle sexual reproductiu de les dones, i la informació que hi apareix moltes vegades és errònia o incompleta.

L'organització es planteja en quina mesura aquest fet pot condicionar les decisions dels futurs pares respecte de la tria de la llet humana per als seus nadons. Remarquen també que no existeixen de moment programes que incloguin la lactància materna dins del currículum, ni com a part de la biologia humana ni com a hàbit saludable d'alimentació.

També remarcaven en aquestes conclusions la importància de l'oxitocina, una hormona a dia d'avui encara poc coneguda i valorada en la seva implicació escencial en l'alletament i en la necessitat de fomació actualitzada i científica dels professionlas de la salut respecte dels darrers coneixemenst en alletament matern.

El congrés el va tancar l'eminent antropòloga Meredith Small, professora de la universitat de Cornell a Nova York, molt popular per les seves obres de divulgació científica sobre el comportament humà i el primat. Actualment el seu interès se centra en la intersecció de biologia i cultura, i la seva influència en el model de criança.

Meredith Small durant la clausura del congrés.

FEDALMA agrupa cinquanta associacions i grups de suport a l'alletament de tot l'Estat espanyol; gairebé la meitat de les quals es troben a Catalunya.

ELS MITJANS CONTRA LES DONES; CRÒNICA DE L'ANY QUE ACABA

The Representation Project, una organització sense ànim de lucre, ha realitzat un vídeo que recull com han tractat els mitjans a les dones durant el 2013. El vídeo recull una àmplia mostra d'atacs a la condició femenina, tant en la política com en els mitjans de comunicació mateixos.

The Representation Project és un moviment que utilitza el cinema i els mitjans de comunicació per tal d'exposar les injustícies creades pels estereotips de gènere i per canviar la consciència de la gent cap al canvi. La intenció és transformar la cultura a través de campanyes audiovisuals perquè tots poguem desenvolupar el nostre potencial sense importar ètnia, gènere, classe, edat, etc.

El vídeo es titula “How the Media Failed Women in 2013” (Com els Mitjans de Comunicació han fallat a les dones el 2013), dura gairebé quatre minuts i a través de fotografies, vídeos i audios extrets de diferents mitjans emmarca tot un any, en el qual han passat moltes coses positives i negatives per superar la desigualtat. Al final del vídeo l'organització transmet un missatge a noies i dones on diu que hem de lluitar perquè els mitjans no ens fallin fent ressó d'aquestes agressions.

• Per a la visualització del reportatge “How the Media failed Women in 2013” cliqueu l'enllaç següent:
  http://www.youtube.com/watch?v=NswJ4kO9uHc

NOVA LLEI D'AVORTAMENT, RETORN AL PASSAT

El Cosell de Ministres ha aprovat la llei de l'avortament elaborada pel Ministre Alberto Ruiz-Gallardón, una reforma que el Partit Popular tenia al seu programa electoral. La nova llei va ser aprovada el passat 20 de desembre amb el nom:“Llei de protecció de la vida del concebut”.

La reforma, tal i com afirma el ministre, pretén ajustar-se al Tribunal Constitucional, pel que fa als drets del no nascut. També evitarà que les menors puguin avortar sense consentiment patern i només es podrà aturar l'embaràs en el cas que els metges acreditin l'existència de malformacions en el fetus i que suposen un perill per a la mare o bé en casos de violació.

La nova reforma pretén tornar al tema de supòsits, que parteix de la llei de 1985. El Govern vol que la llei de l'avortament es decideixi cas per cas, a diferència de la norma del 2010 que estava en vigor en la qual la dona podia decidir durant les 14 primeres setmanes si manté la gestació o no. Una altra des les diferències en la nova llei és ser més estrictes en decidir si la mare pot avortar en el cas que sigui un conflicte psíquic greu per a la dona, ja que abans el 90% dels avortaments es duien a terme per aquesta raó.

Arran de la nova llei s'ha generat molta polèmica i ha comportat que moltes dones surtin al carrer per protestar contra la reforma, ja que afirmen que no estan d'acord amb la voluntat del Govern estatal de canviar la llei actual, que tant va costar aconseguir. El lema de Marea Lila, una organització en defensa dels drets de les dones, és: “NO al retrocés en drets sexuals i reproductius, NO a l'atac ideològic, patriarcal. Ens hem de defensar”.

LA INVISIBILITAT DE LA DONA CIENTÍFICA

L'anàlisi de milions d'articles científics demostra que investigacions científiques realitzades per homes tenen més reconeixement que les realitzades per dones, tot i que quasi el 30% de la producció científica mundial està feta per dones. A Espanya el 37% de les investigacions estan firmades per dones.

La Universitat d'Indiana (EUA) ha realitzat aquesta investigació a través de l'anàlisi de més de cinc milions d'articles científics publicats entre el 2008 i el 2012. Els investigadors d'aquesta universitat juntament amb Cassidy Sugimoto, coautor de l'estudi, afirmen que les investigacions més citades són realitzades per homes i afegeixen que: “perquè un país sigui científicament competitiu, ha d'optimitzar el seu capital intel·lectual, no es pot obviar les contribiucions de la meitat de la població.”

La Revista Nature ha publicat aquest estudi i diu que les investigacions realitzades per dones tenen menys possibilitat de ser citades. Sugimoto comenta sobre els resultats que: “Són necessaris per corregir un problema molt extès; haurien de servir com a toc d'atenció”, també afirma que la ciència discrimina les dones.

Els països en els quals hi ha més % de desigualtat són els que basen el seu desenvolupament econòmic en la investigació, és el cas d'Estats Units, Alemanya o bé el Regne Unit. Per tant, a Espanya hi ha discriminació però les dades no la reflecteixen tant perquè hi ha un volum baix en investigació, ja que la professió científica està menys valorada.

La doctora Carme Valls afegeix que aquestes dades porten de retruc a una altra constatació de discriminació: els estudis es basen en temàtiques i problemes que afectes més els homes que les dones, en salut és un fet evident. També hi ha molts estudis de salut que basen les seves conclusions amb dades extretes només d'informants homes o hiomes com a objecte d'estudi,en temes de salut general. Valls afegeix que hi ha països que han establert normatives que obliguen a afegir en els seus estudis de salut població femenina, per tal de poder rebre subvencions o que els estudis siguin validats; com és el cas d'EEUU.

L'APODERAMENT FEMENÍ EN LES XARXES SOCIALS

Quatre ciberfeministes blogueres emprenen la iniciativa de fer una jornada que mostri a les persones que treballin en l'ambit educatiu, en àrees d'igualtat o de joventut, o bé persones que estiguin interessades en el feminisme, que internet no és sinònim de perill per a les dones, sinó que també ofereix moltes altres possibilitats, com l'expressió, reafirmació o bé l'organització.

"Redes sociales y joventud: Temor vs. Empoderamiento" és el títol de la jornada que es farà a Bilbao el dia 16 de desembre i que es podrà seguir via streaming. Les quatre ciberfeninistes: Ianire Estébenez, psicòloga i autora del blog "Mi novio me controla lo normal" parlarà del ciberterror sexual, Marta G. Franco, parlarà de les potencialitats de la cultura hackeractivista per l'empoderament de les dones, Andrea Momotio, explicarà les diferents aplicacions mòbils que hi ha com a espai de sociabilització per a les joves lesbianes i finalment Mari Kazetari presentarà la investigació "La desigualtat de gènere i el sexisme en les xarxes socials".

Aquestes joves activistes critiquen el paternalisme excessiu, la protecció de les noies joves vers les noves tecnologies i xarxes, com un pretext per tallar el desig d'aquestes per conèixer i utilitzar les noves tecnologies, per tant diuen que el que es fa és limitar l'expressivitat per tal que les noies no s'exposin als riscos que pot comportar.

Les blogueres diuen que és urgent desenvolupar una autodefensa feminista online, és a dir, explicar a les noies quins riscos hi ha, però alhora com poden afrontar-los i evitar que les culpin en el cas que pateixin alguna agressió. A través de la jornada volen transmentre aquest apoderament femení per poder utilitzar les xarxes amb llibertat.

QUI LES VA PARIR!

El grup "A2 velas teatre" acaba d'estrenar la seva darrera aventura escènica: "Si et diuen que vaig parir", amb textos adaptats de l'obra "Puerperios" de Laura Gutman i després d’un llarg període d' investigació, s'han atrevit a aprofundir en una temàtica escabrosa i apta per a tots els públics: les noves maternitats.

Efectivament, A2 velas teatre s'endinsen, de forma conscient, en el teatre de temàtica femenina amb el convenciment que és d'interès general perquè, en paraules de la directora Maite Ojer: " A tothom ‘ li esquitxa’ d’una manera o altra”.

La perspectiva de gènere sempre ha estat una preocupació per a aquesta companyia de teatre i, ara, hi afegeixen l’humor. L'obra es va estrenar el passat mes de novembre al teatre de l'Escorxador de Lleida, una comèdia àcida que comença la seva trajectòria a la Mostra Escènica Josep Fonollosa 2013 amb dos passis que han exhaurit entrades.

Les actrius de A2 Velas Teatre representant l'obra “Si et diuen que vaig parir”.

Les tres Actrius: Chus Delgado, Montse Morera i Marta Oriach aconsegueixen presentar uns personatges creïbles i versemblants tot i els papers extrems i complexos que representen. Maite Ojer aconsegueix combinar equilibradament l’esquetx amb una transcendència i profunditat que no deixa ningú indiferent.

És una obra que visibilitza la realitat del puerperi, una vivència femenina que la societat silencia darrera d’una imatges de color de rosa, idealitzada.

Enllaç del vídeo promocional de l'obra “Si et diuen que vaig parir”: 

http://www.youtube.com/watch?v=R07cAVl9RCs&feature=youtu.be

ELS INTENTS D'ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE, PERVERTIDORS DE LA LLENGUA?

"Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar el masculí i el femení!” exclama la filòloga i lingüista Carme Junyent en una entrevista a Vilaweb, on critica la tendència dels desdoblaments i noms genèrics i diu que l'únic que fan és pervertir la llengua i crear confusió. 

Carme Junyent ha fet mans i mànigues per evitar els: 'tots i totes', 'benvinguts i benvingudes', 'nens i nenes', 'alumnats' que es troben en molts documents, disposicions legals i discursos, ja que aquests canvis poden arribar a deformar la gramàtica. Les declaracions de Junyent a Vilaweb recentment han estat molt comentades en àmbits lingüístics.

"Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana” és el llibre que ha coordinat Junyent, on recull les intervencions i les anàlisis de diferents professionals durant un jornada l'any 2010, organitzada pel Gruo d'Estudi de Llengües Amenaçades. Arran d'aquesta lluita per deixar de desdoblar en femení i en masculí Carme Junyent també ha participat en la creació d'un document: "Acords per a l’ús no sexista del llenguatge", que està plenament vigent.

També la Universitat Autònoma de Barcelona es va fixar en aquest aspecte de la llengua i l'any 2008 va publicar una “Guia per a l'ús no sexista del llenguatge a la UAB” amb la que es pretén desemmascarar alguns d'aquests usos sexistes i proposar solucions, alternatives que no afectin la normativa de la llengua. El document va ser elaborat pel Servei de Llengües de la UAB per encàrrec de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat i també va comptar amb l'ajuda de l'Institut Català de les Dones. 

MÉS QUE DONES: "DONASSES"

Maria Mercè-Marçal, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda protagonistes del Cicle Donasses, organitzat per la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Unes conferències que pretenen recordar el paper d'algunes de les millors escriptores de la Llengua Catalana del segle XX. 

El cicle, organitzat per estudiants de l'Assamblea d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, va acabar el passat dimarts 3 de desembre amb la ponència de Carme Arnau, especialista en l'obra de Mercè Rodoreda, que va parlar de la dona i l'exili. 

Les altres sessions també es van realitzar a la Sala de Graus Albert Calsamiglia de la Universitat amb un gran èxit; el 21 de novembre, Dolors Oller, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UPF, va parlar de Montserrat Roig, sota el títol La paraula compromesa, el 25 de novembre Lluïsa Julià, cap del Departament de Llengua Catalana i Literatura de la UOC, va parlar de La veu encara rebel de Maria Mercè-Marçal i finalment, el 27 de novembre, Montserrat Palu, professora titular de Filologia Catalana a la URV, va fer la ponència sobre Maria Aurèlia Capmany, amb el títol Feliçment, fou una dona.

Cartells de presentació del cicle “Donasses” extrets de la pàgina web de l'Assamblea d'Estudiants de la UPF.

La intenció dels estudiants és conèixer a través de les diferents sessions tota una generació d'escriptores que a més de conrear literatura, tenien una forta consciència social i del país, i volien reivindicar algunes de les seves figures, tal com expliquen en el blog de l'Assamblea. També diuen que en els temps que corren representen un bri d'esperança i un referent, d'aquesta manera també reivindiquen els seu paper que consideren que ha estat poc reconegut. És un cicle per a poder fer memòria i, sobretot, per aprendre.

Ponència de Carme Arnau, especialista en l'obra de Mercè Rodoreda.

El títol que engloba les diferents ponències “Donasses” ha estat idea dels estudiants, que l'han extret d'un llibre de Marta Pessarrodona i que diuen que va sorgir quan van començar a descobrir l'autora Montserrat Roig.

LES SEQÜELES TRENQUEN EL SILENCI

Ibone Olza: “La fi de la violència obstètrica està molt més a prop des que les facultats i escoles de llevadores han trencat el silenci i han acceptat mirar el dolor que ha provocat un model d'atenció obstètrica que no respecta la fisiologia ni el protagonisme de les mares i els seus nadons”.

La psiquiatra infantil i perinatal Ibone Olza ens explica la seva experiència en tornar de Xile, on el passat 21 de novembre a la Universitat de Valparaíso es van dur a terme les Jornades sobre violència obstètrica, per detectar, prevenir i abordar les seqüeles del trauma i violència en el part.

Segons relata l'experta, es van tractar tots els punts de vista de la violència obstètrica tant per part de professionals com de testimonis; des de l'experiència de les mares que han estat maltractades en el part fins al trauma que comporta als professionals atendre aquests parts i que molts cops són obligats a exercir aquest tipus de violència. Va resultar una jornada intensa i alhora productiva. Segons els participants de la jornada, afavoreix a la discussió i motiva a generar canvis.

Tres mares expliquen la seva experiència en el part com a víctimes de la violència obstètrica a l'Escola Universitària de Comadrones de Xile.  

Ibone Olza va explicar com moltes dones se senten excloses avui en dia del seu propi part, va dir que cal una humanització de la medicina, la relació entre la dona i l'equip mèdic és desigual, quan no hauria de ser així, però moltes dones ho accepten per ignorància o a vagades per comoditat, per no haver de discutir en aquest moment tan delicat.

La doctora Ibone Olza ha estudiat l'impacte emocional que suposa per a les dones una cesària o una experiència traumàtica en el part, que afecta al vincle entre mare i fill. Molts cops les dones se senten culpables per no haver pogut parir de forma natural i és un pes sobre la consciència que els hi pot durar molt temps.

Ibone Olza, a l'esquerra, durant les jornades a Xile.

El pròxim repte, tant per als professionals com per als formadors d'aquests, és reduir l'alarmant nombre de cesàries innecessàries que s'estan duent a terme _Xile és el quart país amb més nombre cesàries_ i que es va analitzar en un dels seminaris organitzats per l'Escola d'Obstetrícia i Puericultura de la Universitat. Com diu Olza “Les cesàries són segures, però això no justifica que se'n facin tantes”.

Es va criticar que s'ha passat de veure el part com un dels processos naturals més trascendentals, emotius i íntims, a veure's cada cop més com una intervenció mèdica, freda i sense escrúpols. Un fenomen que avui en dia es comença a tenir en compte, ja que, segons revelen els estudis, les cesàries representen una taxa de mortalitat molt més elevada que el part normal. També reclamen més atenció a l'emparàs, part i puerperi per part dels serveis tant públics com privats, per evitar problemes posteriors per no tenir en compte aquestes seqüeles.

STOP A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

La campanya "No és no!" de l'Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona organitza diferents activitats per al 25 de novembre, el dia internacional de la violència de gènere.

A través de Twitter, amb el hashtag #noésno25N es podran seguir les activitats que es realitzaran durant el matí i difondre-les a través de la participació de la gent, com "Rols de gènere. Reflexiona!" una activitat organitzada per Acció UAB, un col·lectiu d'estudiants de la Universitat que pretén proporcionar informació sobre el tema d'una forma lúdica.

Fora de l'àmbit universitari i en commemoració d'aquest dia, s'ha fet una concentració contra la violència de gènere a les 12 del migdia a la Plaça Sant Jaume, també la Secretaria de Moviments Socials i Igualtat de la UGT de Catalunya s'ha manifestat expressant el seu rebuig davant de la violència contra les dones, per denunciar la discriminació i enfortir el seu compromís amb la millora de les condicions per a les dones. La manifestació ha començat a les 19h a Canaletes.

La Secretaria també ha organitzat unes jornades a la seu de la UGT de Catalunya de Rambla Santa Mònica, en les quals Elisa Garcia, Responsable del Departament de la Dona Treballadora de la Comissió Executiva Confederal i Núria Pomar, professora de Dret del treball ila seguretat social de la Universitat de Barcelona, han presentat la situació actual de la violència de gènere i les perspectives cap al futur.

LES RETALLADES I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE NO SÓN COMPATIBLES

Les retallades van en augment des del 2011, amb el nou Govern. Els pressupostos destinats a les polítiques a favor de la igualtat i a la prevenció de la violència de gènere s'han reduït un 30%.

Els diners que destinen els pressupostos generals de l'Estat a combatre la violència de gènere no han parat de disminuir a través de les retallades, en xifres oficials un 26,9% menys des del 2011. L'Executiu del PP tan sols ha destinat 22 millons d'euros aquest any per tal d'evitar la violència masclista.

Segons les estadístiques des d'aquesta data les denúncies no han parat d'augmentar. Laura Seara, exdirectora del Instituto de la Mujer, que també va ser secretària d'Estat en el Govern de Zapatero diu que aquestes retallades impulsades pel Govern de Mariano Rajoy van més enllà dels interessos econòmics, són retallades ideològiques contra els drets de les dones, també alega que és inadmissible i molt greu i que amb això el Govern del PP està demostrant que ni la violència de gènere ni la igualtat són una prioritat, gairebé ha dessparegut de l'agenda política.

Les reltallades han afectat sobretot a la construcció de centres per a dones maltractades, material informàtic i equipament, també a les subvencions i ajudes en els programes d'assistència social per a víctimes de la violència de gènere. Les polítiques de foment de treball femení s'han retallat un 94% els últims tres anys.

En les previsions per al futur, sembla ser que el panorama no canviarà i que es seguirà retallant els pressupostos per als programes de prevenció masclista. Seara diu que és com si el Govern no volgués parlar d'igualtat i violència de gènere, com si així deixés d'existir, però lamentablement existeix i milers de dones la segueixen patint a diari.

LLEIDA PARLA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

El II Memorial Hortènsia Alonso: Joves i violència masclista, percepció i realitat es realitzarà el pròxim 26 de novembre al Centre de Cultures Transfronterer del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida, en el marc del Dia Internacional per l'eradicació de la Violència Masclista.

La programació de l'acte està dividida en diferents blocs en els quals es faran intervencions sobre; la socialització de gènere i violència masclista en cinema, videoclips, videojocs, xarxes socials, premsa i revistes, els comportaments violents i identificació de de la violència masclista entre la gent jove, l'actuació davant la violència masclista entre joves al Municipi de Lleida i també es realitzaran tallers on es donaran eines i estratègies per poder eviar la violència masclista entre la gent jove.

L'acte està organitzat per l'Ajuntament de Lleida, la Creu Roja i la Universitat de Lleida. La inscripció a aquest taller és totalment gratuïta, i a través d'aquestes sessions informatives i participatives pretèn involucrar els joves en la importància d'eradicar la violència masclista de la nostra societat, problema que continua sent comú entre els joves.

L'acte compta a més a més amb la col·laboració de molts professionals experts que faran ponències durant tot el matí i tarda del dia 26 de novembre. Periodistes, psicòlegs, professors d'universitat, investigadors, entre d'altres, estaran a disposició dels joves interessats en el tema.

També es realitzaran tallers en els quals es pretén fer una sensibilització, prevenció, detecció de la violència masclista, i finalment atenció i acompanyament a joves (nois i noies) en situació de violència.

A les 11:30h l'alcalde de Lleida inaugurarà el II Memorial d'Hortènsia Alonso, juntament amb Mariano Gomà, President de la Creu Roja Lleida i Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida. L'acte de cloenda es farà a les 18:30h i anirà a càrrec del Grup de Dones de Lleida i Marea Lila.

Aquesta jornada es fa com a homenatge i en memòria d'Hortènsia Alonso, una lleidatana feminista que va lluitar pels drets I llivertats de les persones, també va ser la responsable de l'observatori per a les víctimes de la violència de gènere a la subdelegació del Govern de Lleida.

LA FEMINISTA VICTÒRIA SAU MOR ALS 83 ANYS

L'escriptora, psicòloga i investigadora catalana va ser una de les figures més rellevants del feminisme, que ens va deixar el passat 6 de novembre.

Ens deixa un llegat d'un gran valor: obres sobre la maternitat, el cicle menstrual, denúnicies del sistema patriarcal, aportacions sobre la divisió sexual del treball, etc. Una ideologia que podem trobar en les seves publicacions: “Manifest per a l'alliberament de la dona”, “Reflexions feministes per els principis de segle”, “Ser dona, l'acamament d'una imatge tradicional”, o bé el “Diccionari ideològic feminista”, en el qual reuneix les paraules-concepte més importants per al marc teòric feminista.

Les seves obres ens mostren el món des d'una mirada innovadora i crítica, que qüstiona les bases del sistema patriarcal i proposa noves aportacions per a un sistema feminista.

Va ser mentora del 1r Congrés de les Dones a Barcelona, l'any 1999, va rebre la medalla d'Honor de Barcelona, el 2004 i la Creu Sant Jordi, l'any 2007, aquests han estat alguns dels seus reconeixements més importants.

1a JORNADA DE VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA A XILE

La Universitat de Valparaíso de Xile acull el proper dijous 21 de novembre la 1a Jornada de Violència Obstètrica, en la qual es pretén detectar, prevenir i abordar les seqüel·les del trauma i violència en el part, tant en usuàries com en professionals.

Ponents implicats en la visibilització i eradicació de la violència obstètrica es trobararan a la Universitat de Valparaíso per intercanviar idees en una jornada de vuit hores el proper 21 de novembre, a l’escola OyP d’ UValpo.

Cartell de la 1a Jornada de Violència Obstètrica a Xile

Com a representant espanyola hi assistirà la psiquiatra Ibone Olza, investigadora i professora de la Universitat Autònoma de Madrid. Hi són convidats també Michelle Sadler, antropòloga mèdica de la Universitat de Xile i Abel González, filòsof, de la Universitat de Valparaíso.

A Catalunya, DONA LLUM; Associació catalana per un part respectat , denuncia també la violència obstètrica a través d’un vídeo viral que es basa en testimonis reals de l’atenció al naixement al nostre país.

"PARIR AMB RESPECTE":

http://www.youtube.com/watch?v=kR8j9cmShUE

DONES ACTIVISTES DENUNCIEN LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA A BÈLGICA

La conclusió general de les ponències va ser que no hi ha dubte que aquesta és una lluita feminista: és una batalla pendent, igual que en el passat van caldre per a poder votar, conduir o treballar. Les lluites al voltant dels drets en el part són lluites de poder.

Les conferències sobre el dret de les dones a elegir com volen parir, on i amb qui, es va debatre des dels vessants legal i jurídic. La inauguració va anar a càrrec de Hermine Hayes-Klein, advocada i directora de l'Institut Bynkershoek per la investigació de drets reproductius, que va deixar clar que cal la mobilització per arribar al canvi.

Les reflexions sobre la importància de l'economia i de l'ètica es van iniciar amb la qüestió: “És ètic parlar de diners quan s'abusa del cos de les usuàries en situacions obstètriques?”, hi ha unes noves necessitats per poder abarcar tots els problemes actuals.

La idea que es va poder recollir al final de totes les ponències va ser que no hi ha dubte que aquesta és una lluita feminista: és una batalla pendent, igual que unes altres la van fer poder votar, conduir o treballar. Les lluites al voltant dels drets en el part són lluites de poder.

Taula Rodona en la quan va intervenir Jesusa Ricoy, la segona començant per la dreta.

Jesusa Ricoy és una de les matriactivistes que va intervenir en una de les taules rodones a la conferència de Drets Humans en el Naixement:“Mobilitzant el canvi”, el passat 4 de novembre , a Bèlgica. Ricoy va parlar del plantejament i la necessitat de col·laboració en la campanya contra la violència obstètrica: “La revolució de les roses”. “ Cal estar enfadada molt de temps i poder transformar aquesta ira en alguna cosa positiva, hi ha poc temps per tot el que queda per fer”, va afirmar.

Molts professinals del tema hi van ser presents, llevadores, doules, advocades , com la directora de One World Birth, Jan Tritten fundadora de Midwifery Today. Altres intervencions les van protagonitzar professionals de Grècia, Regne Unit, Irlanda o bé la República Txeca, països que han estat relacionats amb casos de denúncies per casos relacionats amb l’atenció de parts fora de l'hospital. És a dir, la sensació que tenen les llevadores i doules és de ser perseguides i jutjades per la seva habilitat, poder i capacitat de decisió.

LA UNIÓ EUROPEA ADVOCA PEL DRET DE LES DONES A DECIDIR EN EL SEU PART

Bèlgica acull avui, 4 de novembre, la conferència dels drets humans en el part i l'obstetrícia "Human Rights in Childbirth". El part, els naixements, en són el tema principal, que es tractarà des del punt de vist polític i jurídic a la Unió Europea.

Les conferències es duran a terme a Dunise Polders-Blakenberge, a prop de Brussel·les, on posen en dubte el que va dir el Tribunal Europeu de Drets Humans l'any 2010, és a dir, si realment les dones tenen el dret de triar les circumstàncies en què volen parir. El que implica fer una revisió de totes les formes de natalitat i drets de les dones a Europa.

Professionals del món dels naixements i advocats de tota Europa es reuneixen per crear uns drets comuns de la dona en el moment del part i sobretot, que aquests es converteixin en una realitat, i s'apliquin a l'hora de la veritat.

Aquesta iniciativa s'ha dut a terme després de diferents conflictes, relacionats amb les dones que volen ser respectades en el moment del part i tenir dret a escollir on i com volen que sigui. Un exemple el trobem a Hongria, on Agnes Gereb, obstetra i llevadora, està sota arrest domiciliari per atendre parts a casa. A Espanya, el part domiciliari no és una opció reconeguda ni coberta per la Seguretat Social.

Associacions d’àmbit estatal com “El parto es nuestro”, “Plataforma pro derechos del nacimiento” o “Nacer en casa” i a Catalunya “DONA LLUM” treballen per aconseguir una millora en les condicions d’atenció a les mares i fills durant l’embaràs, el part i el puerperi i s’estan mobilitzant per aconseguir enviar una petició al Parlament Europeu per tal que la violència obstètrica sigui reconeguda i tipificada, com passa a altres països, per exemple Veneçuela.

MÉS CRISI, MENYS SEGURETAT SEXUAL

Els centres educatius espanyols reben molt poca informació pel que fa a l'educació sexual, segons revela un informe que analitza la situació de 10 països de la Unió Europea.

Els resultats del baròmetre de l'accès de les dones a la lliure elecció d'anticonceptius moderns en 10 països de la Unió Europea i promogut per la Federació de Planificació Federal Estatal (FPFE), diu que el Govern ha deixat de banda les estratègies d'educació sexual i salut reproductiva com a causa de la crisi econòmica, també s'han paralitzat les campanyes de sensibilitzazció pel que fa a aquest àmbit.

Els 10 països analitzats han estat Alemanya, Bulgaria, Espanya, França, Itàlia, Lituània, Països Baixos, Polònia, República Txeca i Suècia. Sobre els quals s’ha evaluat les polítiques i l’educació sobre drets sexuals i repreductius,  la formació dels professionals i els diferents tipus d'anticonceptius que s'hi usen.

Espanya suspèn en general en totes els apartats i només  té un aprovat just en formació de professionals, els països que li segueixen a la cua són la República Txeca, Itàlia i Lituània.

La FPFE, també ha remarcat la diferència entre les comunitats autònomes pel que fa a la prestació de serveis en aquest àmbit. Hi ha sis Comunitats Autònomes que no financien la píndola del dia després, un fet incompatible amb l'objectiu de reduir els embarassos no planificats i garantir l'accés de les dones a la lliure elecció d'anticonceptius moderns.

L'ESCLETXA DE LA DESIGUALTAT FA CAURE ESPANYA

L'últim informe sobre les diferències de gènere del Fòrum Econòmic Mundial revela que Islàndia és, per cinquè any consecutiu, el millor país per ser dona. Espanya retrocedeix fins caure a la posició 30.

Aquesta ha estat la vuitena edició de l'informe, que es va presentar el passat 25 d'octubre a Ginebra (Suïssa). 136 països són els que conformen el rànquing dels països amb més o menys diferència de gènere entre gèneres i són observats des dels angles d’ accés a la salut i educació, participació política i igualtat política. Justament són aquests dos útims els que han contribuït en aquesta vuitena edició a la pujada, pel que fa a posicions, de països com Cuba, Equador o bé Bolivia.

Espanya va de cap a caiguda. En els útims set anys ha baixat fins a 20 llocs. Els resultats són negatius, la situació del país obre cada cop més l'escletxa de la diferència de gèneres.

En l'encapçalament del rànquing es troba com a capdavantera Islàndia, seguida de Finlàndia, Noruega i Suècia, entre d'altres. El domini dels països del nord es deu a les polítiques que tenen en relació a la qualitat de vida i benestar de les persones. Cal remarcar també que els països més igualitaris són els occidentals, i en altres llocs com Àfrica del Nord o bé el Pròxim Orient no s'hi han observat millores, ja que no han afrofitat adequadament les inversions en els camps de l'educació o bé sanitat.

Segons el Fòrum, ha estat tot un èxit, i hi ha avenços pel que fa a la situació de la dona en el món, ja que 86 dels 136 països han aconseguit pujar posicions en un any. Klaus Schwab, Fundador i President Executiu del Fòrum Econòmic Mundial ha dit que: “És necessari que els països comencin a pensar en el capital humà d'una manera molt diferent, fins i tot en la manera com incorporen les dones a les funcions de lideratge. Aquest canvi de mentalitat i de pràctica no és una fita futura, sinó una necessitat actual.”

LES DONES PARLARAN DEL FUTUR EN FEMENÍ A LONDRES

　

100 dones es reuniran el pròxim 25 d'octubre a Londres per debatre el paper del seu gènere en l'actualitat i per proposar solucions pel futur de la realitat femenina. Amb el títol: 100 dones, la meitat del món parla.

El debat es podrà seguir via online a través del canal de televisió o ràdio de la BBC Worrld News, la gent també hi podrà participar a través de les xarxes socials utilitzant el hashtag #100Mujeres o bé #100Women.

El debat tindrà lloc a la seu de la BBC, on grans dones de tot el món i de professions molt diferents col·laboren per als drets de la dona, fer camí cap a un món més igualitari i crear un projecte de cara al futur, amb uns objectius clars i unitaris a seguir.

Les preguntes que es faran són clares i directes: Què hem de fer amb el feminisme? Cap a on hem de tirar? Aquesta reunió pretén aclarir els temes pel que fa a la relació de les dones amb el món actual, l'economia, la societat, la política i religió són alguns dels temes a tractar.

Algunes de les personalitats importants femenines que hi assitiran són Ingrid Betancourt, que va ser arrestada per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia o Claudia Paz y Paz, Fiscal General de la República a Guatemala, entre d'altres. També podem esmentar pel que fa a l'àmbit espanyol la presència de Teresa Forcades com a monja radical catalana.

"LLENGUA, MITJANS I IDENTITAT"

Carles Capdevila, director del diari ARA, Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i Empar Moliner, escriptora, participen en el debat “Llengua, mitjans i identitat”, que va omplir l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB el passat 15 d'octubre. “Catalunya té una mirada omnicomprensiva i una identitat electiva”, així va començar l'acte el moderador, Joan Manuel Treserras, professor de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Els convidats del debat van tractar els diferents temes des de diversos punts de vista, amb una clar tractament de la llengua com a símbol i com a eina, no com  és vista des de l'Estat Espanyol; minoritzada i com una anomalia cultural. Cal fer-se amb una cultura sòlida, interessar-se pel que passa al nostre voltant, trobar la naturalitat en el fet de pensar que tot es pot intentar o bé que tot és possible, van ser algunes de les idees rellevants que vam poder extreure de la jornada i que també fan reflexionar a nivell personal. D'esquerra a dreta: Empar Moliner, Carles Capdevila, Muriel Casals i Joan Manuel Treserras.   Carles Capdevila es refereix a la llengua com un signe de normalitat, parla de la NORMALITZACIÓ de la llengua que forma part de la identitat del diari ARA i del compromís amb el Català, la militància amb la llengua per tal de prestigiar-la. També va revelar el secret de l'èxit de l'ARA: “Serem on sigui la gent”, va dir Capdevila, aquest és el veritable negoci de la comunicació. El seu consell és que a través de l'ambició podem empènyer per fer un bon producte que agradi a un públic optimista, que valori el risc i sobretot que es mogui. Un contundent “Espanya no és plural” deixà anar Muriel Casals, que per la seva banda defensa la feina d'Òmnium Cultural per recuperar i defensar l'ús del català, a través d'una actitud militant que simula el que hauria de fer l'administració pública. Estem vivint unes circumstàncies dures i poc democràtiques per la llengua catalana. També va citar a Espriu, amb el famós: “Viure per salvar els mots”, dient d'aquesta manera que ara és el moment de salvar el país per salvar la llengua, perquè salvar la llengua és assegurar el futur, la identitat d'un poble.     “Ho tenim tot per fer-ho, tenim la voluntat de respectar la llengua i de preservar-la” va ser una de les aportacions fetes per Empar Moliner, que va donar un punt de vista més literari a l'acte. Va fer referència també a la vocació; “cal que ens especialitzem en una cosa que ens agradi”, va deixar anar com a consell per als estudiants i, finalment, cal que tinguem una visió perifèrica, d'aquesta manera veurem les coses més clares.       Els tres ponents van tenir al públic interessat durant tot el debat, que va poder resoldre els dubtes i les inquietuds al final en un petit torn de preguntes que es va obrir.

Presentació

Sóc la Laura Purroy, estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i col·laboradora a EMUN FM Ràdio. Sempre amb algun projecte entre mans. Provadora professional de noves experiències, la creació d'aquest blog n'és una més.

Amb dos ovaris és com crec que s'ha d'abordar l'actualitat, amb una mirada femenina. Les dones som més visibles i hem aconseguit arribar a molts àmbits socials i professionals, a occident, impensables fa anys. Massa vegades, però, hi hem arribat des d'una formació masculina desvinculades de la nostra essència.

A través del meu blog us presentaré cada setmana les notícies més impactants que ens faran qüestionar molts temes que ni ens hem plantejat des d'una nova òptica i des de la veu de dones d'avui, amb dos ovaris ben posats.