diumenge, 10 de novembre del 2013

DONES ACTIVISTES DENUNCIEN LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA A BÈLGICA


La conclusió general de les ponències va ser que no hi ha dubte que aquesta és una lluita feminista: és una batalla pendent, igual que en el passat van caldre per a poder votar, conduir o treballar. Les lluites al voltant dels drets en el part són lluites de poder.


Les conferències sobre el dret de les dones a elegir com volen parir, on i amb qui, es va debatre des dels vessants legal i jurídic. La inauguració va anar a càrrec de Hermine Hayes-Klein, advocada i directora de l'Institut Bynkershoek per la investigació de drets reproductius, que va deixar clar que cal la mobilització per arribar al canvi.

Les reflexions sobre la importància de l'economia i de l'ètica es van iniciar amb la qüestió: “És ètic parlar de diners quan s'abusa del cos de les usuàries en situacions obstètriques?”, hi ha unes noves necessitats per poder abarcar tots els problemes actuals.

La idea que es va poder recollir al final de totes les ponències va ser que no hi ha dubte que aquesta és una lluita feminista: és una batalla pendent, igual que unes altres la van fer poder votar, conduir o treballar. Les lluites al voltant dels drets en el part són lluites de poder.


Taula Rodona en la quan va intervenir Jesusa Ricoy, la segona començant per la dreta.

Jesusa Ricoy és una de les matriactivistes que va intervenir en una de les taules rodones a la conferència de Drets Humans en el Naixement:“Mobilitzant el canvi”, el passat 4 de novembre , a Bèlgica. Ricoy va parlar del plantejament i la necessitat de col·laboració en la campanya contra la violència obstètrica: “La revolució de les roses”. “ Cal estar enfadada molt de temps i poder transformar aquesta ira en alguna cosa positiva, hi ha poc temps per tot el que queda per fer”, va afirmar.


Molts professinals del tema hi van ser presents, llevadores, doules, advocades , com la directora de One World Birth, Jan Tritten fundadora de Midwifery Today. Altres intervencions les van protagonitzar professionals de Grècia, Regne Unit, Irlanda o bé la República Txeca, països que han estat relacionats amb casos de denúncies per casos relacionats amb l’atenció de parts fora de l'hospital. És a dir, la sensació que tenen les llevadores i doules és de ser perseguides i jutjades per la seva habilitat, poder i capacitat de decisió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada