LA LLET MATERNA; L'ASSIGNATURA PENDENT DE L'EDUCACIÓ

La Federació espanyola d'associacions pro lactància materna (FEDALMA), ha publicat a principis de desembre les conclusions del congrés que va organitzar a Barcelona el setembre passat. Sota el lema “lactància i diversitat” es pretenia donar visibilitat a la situació actual en el suport a les mares lactants; col·laborar en la difusió de les darreres evidències científiques en lactància materna i la millora de la formació a professionals de la salut i a assessores de lactància.

Les conclusions d'enguany subratllaven la necessitat de normalitzar la lactància materna; poc més d'un 10% de la literatura infantil reflecteix aquesta pràctica en humans, mentre que en un 80% dels casos es fa referència a l'artificial. En el congrés es destacà que a l'educació secundària gairebé no hi ha referències a la lactància materna, no se n'explica el funcionament fisiològic com a part del cicle sexual reproductiu de les dones, i la informació que hi apareix moltes vegades és errònia o incompleta.

L'organització es planteja en quina mesura aquest fet pot condicionar les decisions dels futurs pares respecte de la tria de la llet humana per als seus nadons. Remarquen també que no existeixen de moment programes que incloguin la lactància materna dins del currículum, ni com a part de la biologia humana ni com a hàbit saludable d'alimentació.

També remarcaven en aquestes conclusions la importància de l'oxitocina, una hormona a dia d'avui encara poc coneguda i valorada en la seva implicació escencial en l'alletament i en la necessitat de fomació actualitzada i científica dels professionlas de la salut respecte dels darrers coneixemenst en alletament matern.

El congrés el va tancar l'eminent antropòloga Meredith Small, professora de la universitat de Cornell a Nova York, molt popular per les seves obres de divulgació científica sobre el comportament humà i el primat. Actualment el seu interès se centra en la intersecció de biologia i cultura, i la seva influència en el model de criança.

Meredith Small durant la clausura del congrés.

FEDALMA agrupa cinquanta associacions i grups de suport a l'alletament de tot l'Estat espanyol; gairebé la meitat de les quals es troben a Catalunya.

ELS MITJANS CONTRA LES DONES; CRÒNICA DE L'ANY QUE ACABA

The Representation Project, una organització sense ànim de lucre, ha realitzat un vídeo que recull com han tractat els mitjans a les dones durant el 2013. El vídeo recull una àmplia mostra d'atacs a la condició femenina, tant en la política com en els mitjans de comunicació mateixos.

The Representation Project és un moviment que utilitza el cinema i els mitjans de comunicació per tal d'exposar les injustícies creades pels estereotips de gènere i per canviar la consciència de la gent cap al canvi. La intenció és transformar la cultura a través de campanyes audiovisuals perquè tots poguem desenvolupar el nostre potencial sense importar ètnia, gènere, classe, edat, etc.

El vídeo es titula “How the Media Failed Women in 2013” (Com els Mitjans de Comunicació han fallat a les dones el 2013), dura gairebé quatre minuts i a través de fotografies, vídeos i audios extrets de diferents mitjans emmarca tot un any, en el qual han passat moltes coses positives i negatives per superar la desigualtat. Al final del vídeo l'organització transmet un missatge a noies i dones on diu que hem de lluitar perquè els mitjans no ens fallin fent ressó d'aquestes agressions.

• Per a la visualització del reportatge “How the Media failed Women in 2013” cliqueu l'enllaç següent:
  http://www.youtube.com/watch?v=NswJ4kO9uHc

NOVA LLEI D'AVORTAMENT, RETORN AL PASSAT

El Cosell de Ministres ha aprovat la llei de l'avortament elaborada pel Ministre Alberto Ruiz-Gallardón, una reforma que el Partit Popular tenia al seu programa electoral. La nova llei va ser aprovada el passat 20 de desembre amb el nom:“Llei de protecció de la vida del concebut”.

La reforma, tal i com afirma el ministre, pretén ajustar-se al Tribunal Constitucional, pel que fa als drets del no nascut. També evitarà que les menors puguin avortar sense consentiment patern i només es podrà aturar l'embaràs en el cas que els metges acreditin l'existència de malformacions en el fetus i que suposen un perill per a la mare o bé en casos de violació.

La nova reforma pretén tornar al tema de supòsits, que parteix de la llei de 1985. El Govern vol que la llei de l'avortament es decideixi cas per cas, a diferència de la norma del 2010 que estava en vigor en la qual la dona podia decidir durant les 14 primeres setmanes si manté la gestació o no. Una altra des les diferències en la nova llei és ser més estrictes en decidir si la mare pot avortar en el cas que sigui un conflicte psíquic greu per a la dona, ja que abans el 90% dels avortaments es duien a terme per aquesta raó.

Arran de la nova llei s'ha generat molta polèmica i ha comportat que moltes dones surtin al carrer per protestar contra la reforma, ja que afirmen que no estan d'acord amb la voluntat del Govern estatal de canviar la llei actual, que tant va costar aconseguir. El lema de Marea Lila, una organització en defensa dels drets de les dones, és: “NO al retrocés en drets sexuals i reproductius, NO a l'atac ideològic, patriarcal. Ens hem de defensar”.

LA INVISIBILITAT DE LA DONA CIENTÍFICA

L'anàlisi de milions d'articles científics demostra que investigacions científiques realitzades per homes tenen més reconeixement que les realitzades per dones, tot i que quasi el 30% de la producció científica mundial està feta per dones. A Espanya el 37% de les investigacions estan firmades per dones.

La Universitat d'Indiana (EUA) ha realitzat aquesta investigació a través de l'anàlisi de més de cinc milions d'articles científics publicats entre el 2008 i el 2012. Els investigadors d'aquesta universitat juntament amb Cassidy Sugimoto, coautor de l'estudi, afirmen que les investigacions més citades són realitzades per homes i afegeixen que: “perquè un país sigui científicament competitiu, ha d'optimitzar el seu capital intel·lectual, no es pot obviar les contribiucions de la meitat de la població.”

La Revista Nature ha publicat aquest estudi i diu que les investigacions realitzades per dones tenen menys possibilitat de ser citades. Sugimoto comenta sobre els resultats que: “Són necessaris per corregir un problema molt extès; haurien de servir com a toc d'atenció”, també afirma que la ciència discrimina les dones.

Els països en els quals hi ha més % de desigualtat són els que basen el seu desenvolupament econòmic en la investigació, és el cas d'Estats Units, Alemanya o bé el Regne Unit. Per tant, a Espanya hi ha discriminació però les dades no la reflecteixen tant perquè hi ha un volum baix en investigació, ja que la professió científica està menys valorada.

La doctora Carme Valls afegeix que aquestes dades porten de retruc a una altra constatació de discriminació: els estudis es basen en temàtiques i problemes que afectes més els homes que les dones, en salut és un fet evident. També hi ha molts estudis de salut que basen les seves conclusions amb dades extretes només d'informants homes o hiomes com a objecte d'estudi,en temes de salut general. Valls afegeix que hi ha països que han establert normatives que obliguen a afegir en els seus estudis de salut població femenina, per tal de poder rebre subvencions o que els estudis siguin validats; com és el cas d'EEUU.

L'APODERAMENT FEMENÍ EN LES XARXES SOCIALS

Quatre ciberfeministes blogueres emprenen la iniciativa de fer una jornada que mostri a les persones que treballin en l'ambit educatiu, en àrees d'igualtat o de joventut, o bé persones que estiguin interessades en el feminisme, que internet no és sinònim de perill per a les dones, sinó que també ofereix moltes altres possibilitats, com l'expressió, reafirmació o bé l'organització.

"Redes sociales y joventud: Temor vs. Empoderamiento" és el títol de la jornada que es farà a Bilbao el dia 16 de desembre i que es podrà seguir via streaming. Les quatre ciberfeninistes: Ianire Estébenez, psicòloga i autora del blog "Mi novio me controla lo normal" parlarà del ciberterror sexual, Marta G. Franco, parlarà de les potencialitats de la cultura hackeractivista per l'empoderament de les dones, Andrea Momotio, explicarà les diferents aplicacions mòbils que hi ha com a espai de sociabilització per a les joves lesbianes i finalment Mari Kazetari presentarà la investigació "La desigualtat de gènere i el sexisme en les xarxes socials".

Aquestes joves activistes critiquen el paternalisme excessiu, la protecció de les noies joves vers les noves tecnologies i xarxes, com un pretext per tallar el desig d'aquestes per conèixer i utilitzar les noves tecnologies, per tant diuen que el que es fa és limitar l'expressivitat per tal que les noies no s'exposin als riscos que pot comportar.

Les blogueres diuen que és urgent desenvolupar una autodefensa feminista online, és a dir, explicar a les noies quins riscos hi ha, però alhora com poden afrontar-los i evitar que les culpin en el cas que pateixin alguna agressió. A través de la jornada volen transmentre aquest apoderament femení per poder utilitzar les xarxes amb llibertat.

QUI LES VA PARIR!

El grup "A2 velas teatre" acaba d'estrenar la seva darrera aventura escènica: "Si et diuen que vaig parir", amb textos adaptats de l'obra "Puerperios" de Laura Gutman i després d’un llarg període d' investigació, s'han atrevit a aprofundir en una temàtica escabrosa i apta per a tots els públics: les noves maternitats.

Efectivament, A2 velas teatre s'endinsen, de forma conscient, en el teatre de temàtica femenina amb el convenciment que és d'interès general perquè, en paraules de la directora Maite Ojer: " A tothom ‘ li esquitxa’ d’una manera o altra”.

La perspectiva de gènere sempre ha estat una preocupació per a aquesta companyia de teatre i, ara, hi afegeixen l’humor. L'obra es va estrenar el passat mes de novembre al teatre de l'Escorxador de Lleida, una comèdia àcida que comença la seva trajectòria a la Mostra Escènica Josep Fonollosa 2013 amb dos passis que han exhaurit entrades.

Les actrius de A2 Velas Teatre representant l'obra “Si et diuen que vaig parir”.

Les tres Actrius: Chus Delgado, Montse Morera i Marta Oriach aconsegueixen presentar uns personatges creïbles i versemblants tot i els papers extrems i complexos que representen. Maite Ojer aconsegueix combinar equilibradament l’esquetx amb una transcendència i profunditat que no deixa ningú indiferent.

És una obra que visibilitza la realitat del puerperi, una vivència femenina que la societat silencia darrera d’una imatges de color de rosa, idealitzada.

Enllaç del vídeo promocional de l'obra “Si et diuen que vaig parir”: 

http://www.youtube.com/watch?v=R07cAVl9RCs&feature=youtu.be

ELS INTENTS D'ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE, PERVERTIDORS DE LA LLENGUA?

"Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar el masculí i el femení!” exclama la filòloga i lingüista Carme Junyent en una entrevista a Vilaweb, on critica la tendència dels desdoblaments i noms genèrics i diu que l'únic que fan és pervertir la llengua i crear confusió. 

Carme Junyent ha fet mans i mànigues per evitar els: 'tots i totes', 'benvinguts i benvingudes', 'nens i nenes', 'alumnats' que es troben en molts documents, disposicions legals i discursos, ja que aquests canvis poden arribar a deformar la gramàtica. Les declaracions de Junyent a Vilaweb recentment han estat molt comentades en àmbits lingüístics.

"Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana” és el llibre que ha coordinat Junyent, on recull les intervencions i les anàlisis de diferents professionals durant un jornada l'any 2010, organitzada pel Gruo d'Estudi de Llengües Amenaçades. Arran d'aquesta lluita per deixar de desdoblar en femení i en masculí Carme Junyent també ha participat en la creació d'un document: "Acords per a l’ús no sexista del llenguatge", que està plenament vigent.

També la Universitat Autònoma de Barcelona es va fixar en aquest aspecte de la llengua i l'any 2008 va publicar una “Guia per a l'ús no sexista del llenguatge a la UAB” amb la que es pretén desemmascarar alguns d'aquests usos sexistes i proposar solucions, alternatives que no afectin la normativa de la llengua. El document va ser elaborat pel Servei de Llengües de la UAB per encàrrec de l’Observatori per a la Igualtat de la Universitat i també va comptar amb l'ajuda de l'Institut Català de les Dones. 

MÉS QUE DONES: "DONASSES"

Maria Mercè-Marçal, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Mercè Rodoreda protagonistes del Cicle Donasses, organitzat per la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Unes conferències que pretenen recordar el paper d'algunes de les millors escriptores de la Llengua Catalana del segle XX. 

El cicle, organitzat per estudiants de l'Assamblea d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, va acabar el passat dimarts 3 de desembre amb la ponència de Carme Arnau, especialista en l'obra de Mercè Rodoreda, que va parlar de la dona i l'exili. 

Les altres sessions també es van realitzar a la Sala de Graus Albert Calsamiglia de la Universitat amb un gran èxit; el 21 de novembre, Dolors Oller, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UPF, va parlar de Montserrat Roig, sota el títol La paraula compromesa, el 25 de novembre Lluïsa Julià, cap del Departament de Llengua Catalana i Literatura de la UOC, va parlar de La veu encara rebel de Maria Mercè-Marçal i finalment, el 27 de novembre, Montserrat Palu, professora titular de Filologia Catalana a la URV, va fer la ponència sobre Maria Aurèlia Capmany, amb el títol Feliçment, fou una dona.

Cartells de presentació del cicle “Donasses” extrets de la pàgina web de l'Assamblea d'Estudiants de la UPF.

La intenció dels estudiants és conèixer a través de les diferents sessions tota una generació d'escriptores que a més de conrear literatura, tenien una forta consciència social i del país, i volien reivindicar algunes de les seves figures, tal com expliquen en el blog de l'Assamblea. També diuen que en els temps que corren representen un bri d'esperança i un referent, d'aquesta manera també reivindiquen els seu paper que consideren que ha estat poc reconegut. És un cicle per a poder fer memòria i, sobretot, per aprendre.

Ponència de Carme Arnau, especialista en l'obra de Mercè Rodoreda.

El títol que engloba les diferents ponències “Donasses” ha estat idea dels estudiants, que l'han extret d'un llibre de Marta Pessarrodona i que diuen que va sorgir quan van començar a descobrir l'autora Montserrat Roig.

LES SEQÜELES TRENQUEN EL SILENCI

Ibone Olza: “La fi de la violència obstètrica està molt més a prop des que les facultats i escoles de llevadores han trencat el silenci i han acceptat mirar el dolor que ha provocat un model d'atenció obstètrica que no respecta la fisiologia ni el protagonisme de les mares i els seus nadons”.

La psiquiatra infantil i perinatal Ibone Olza ens explica la seva experiència en tornar de Xile, on el passat 21 de novembre a la Universitat de Valparaíso es van dur a terme les Jornades sobre violència obstètrica, per detectar, prevenir i abordar les seqüeles del trauma i violència en el part.

Segons relata l'experta, es van tractar tots els punts de vista de la violència obstètrica tant per part de professionals com de testimonis; des de l'experiència de les mares que han estat maltractades en el part fins al trauma que comporta als professionals atendre aquests parts i que molts cops són obligats a exercir aquest tipus de violència. Va resultar una jornada intensa i alhora productiva. Segons els participants de la jornada, afavoreix a la discussió i motiva a generar canvis.

Tres mares expliquen la seva experiència en el part com a víctimes de la violència obstètrica a l'Escola Universitària de Comadrones de Xile.  

Ibone Olza va explicar com moltes dones se senten excloses avui en dia del seu propi part, va dir que cal una humanització de la medicina, la relació entre la dona i l'equip mèdic és desigual, quan no hauria de ser així, però moltes dones ho accepten per ignorància o a vagades per comoditat, per no haver de discutir en aquest moment tan delicat.

La doctora Ibone Olza ha estudiat l'impacte emocional que suposa per a les dones una cesària o una experiència traumàtica en el part, que afecta al vincle entre mare i fill. Molts cops les dones se senten culpables per no haver pogut parir de forma natural i és un pes sobre la consciència que els hi pot durar molt temps.

Ibone Olza, a l'esquerra, durant les jornades a Xile.

El pròxim repte, tant per als professionals com per als formadors d'aquests, és reduir l'alarmant nombre de cesàries innecessàries que s'estan duent a terme _Xile és el quart país amb més nombre cesàries_ i que es va analitzar en un dels seminaris organitzats per l'Escola d'Obstetrícia i Puericultura de la Universitat. Com diu Olza “Les cesàries són segures, però això no justifica que se'n facin tantes”.

Es va criticar que s'ha passat de veure el part com un dels processos naturals més trascendentals, emotius i íntims, a veure's cada cop més com una intervenció mèdica, freda i sense escrúpols. Un fenomen que avui en dia es comença a tenir en compte, ja que, segons revelen els estudis, les cesàries representen una taxa de mortalitat molt més elevada que el part normal. També reclamen més atenció a l'emparàs, part i puerperi per part dels serveis tant públics com privats, per evitar problemes posteriors per no tenir en compte aquestes seqüeles.