"LLENGUA, MITJANS I IDENTITAT"

Carles Capdevila, director del diari ARA, Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i Empar Moliner, escriptora, participen en el debat “Llengua, mitjans i identitat”, que va omplir l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB el passat 15 d'octubre. “Catalunya té una mirada omnicomprensiva i una identitat electiva”, així va començar l'acte el moderador, Joan Manuel Treserras, professor de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB. Els convidats del debat van tractar els diferents temes des de diversos punts de vista, amb una clar tractament de la llengua com a símbol i com a eina, no com  és vista des de l'Estat Espanyol; minoritzada i com una anomalia cultural. Cal fer-se amb una cultura sòlida, interessar-se pel que passa al nostre voltant, trobar la naturalitat en el fet de pensar que tot es pot intentar o bé que tot és possible, van ser algunes de les idees rellevants que vam poder extreure de la jornada i que també fan reflexionar a nivell personal. D'esquerra a dreta: Empar Moliner, Carles Capdevila, Muriel Casals i Joan Manuel Treserras.   Carles Capdevila es refereix a la llengua com un signe de normalitat, parla de la NORMALITZACIÓ de la llengua que forma part de la identitat del diari ARA i del compromís amb el Català, la militància amb la llengua per tal de prestigiar-la. També va revelar el secret de l'èxit de l'ARA: “Serem on sigui la gent”, va dir Capdevila, aquest és el veritable negoci de la comunicació. El seu consell és que a través de l'ambició podem empènyer per fer un bon producte que agradi a un públic optimista, que valori el risc i sobretot que es mogui. Un contundent “Espanya no és plural” deixà anar Muriel Casals, que per la seva banda defensa la feina d'Òmnium Cultural per recuperar i defensar l'ús del català, a través d'una actitud militant que simula el que hauria de fer l'administració pública. Estem vivint unes circumstàncies dures i poc democràtiques per la llengua catalana. També va citar a Espriu, amb el famós: “Viure per salvar els mots”, dient d'aquesta manera que ara és el moment de salvar el país per salvar la llengua, perquè salvar la llengua és assegurar el futur, la identitat d'un poble.     “Ho tenim tot per fer-ho, tenim la voluntat de respectar la llengua i de preservar-la” va ser una de les aportacions fetes per Empar Moliner, que va donar un punt de vista més literari a l'acte. Va fer referència també a la vocació; “cal que ens especialitzem en una cosa que ens agradi”, va deixar anar com a consell per als estudiants i, finalment, cal que tinguem una visió perifèrica, d'aquesta manera veurem les coses més clares.       Els tres ponents van tenir al públic interessat durant tot el debat, que va poder resoldre els dubtes i les inquietuds al final en un petit torn de preguntes que es va obrir.