MOR MARINA GINESTÀ; LA MIRADA ICÒNICA DE LA GUERRA CIVIL

Marina Ginestà va morir el passat 6 de gener a l'edat de 94 anys, a París on hi va viure els darrers 40 anys. La miliciana es va convertir en un símbol de la Guerra Civil arran d'una fotografia on apareix al terrat de l'Hotel Colon amb un fusell a l'espatlla. El retrat el va fer Hans Gutmann pocs dies després de l'esclat de la Guerra.

Marina Ginestà al terrat de l'Hotel Colon.

“Diuen que a la foto tinc una mirada arravatadora. És una bona foto que reflecteix el sentiment que teníem en aquell moment. Havia arribat el socialisme, els clients de l'hotel havien marxat. Hi havia eufòria. Ens allotjàvem al Colón, menjàvem bé, com si la vida burgesa ens pertanyés i haguéssim canviat de categoria ràpidament", va dir Ginestà en una entrevista que se li va fer el 2008.

Marina Ginestà va treballar en la preparació de l'Olimpíada Popular com a conseqüència dels Jocs Olímpics que havia organitzat l'Alemanya nazi. Més tard, després de la Guerra va treballar com a traductora de l'enviat especial del diari rus “Pravda” i finalment com a periodista en diversos diaris republicans. Pel que fa a aquest últim ofici, Ginestà afirmava que: “Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín "amb pa o sense pa, resistir". I ens ho crèiem"

Ginestà va militar des de molt jove al PSUC, durant la República. En acabar la Guerra civil, va exiliar-se primer a França i després a la República Dominicana, d'on va haver de fugir el 1946 arran de la dictadura de Rafael Trujillo.

LA LLIBERTAT D'ELEGIR L'ATENCIÓ AL PART; MÉS A PROP DE LES FRANCESES

L'Assamblea Nacional francesa ha aprovat recentment de forma experimental, en un període de cinc anys, les cases de parts, en francès les anomanades “maisons de naissance” (cases de naixement). Segons la presidenta del Col·legi Nacional de Llevadores, Sophie Guillaume, aquestes estructures són: “Una resposta la demanda, cada cop més gran, per part de les mares que volen ser protagonistes del seu naixement”.

Les cases de parts tenen una estructura d'assistència gestionada per llevadores, que ofereixen un ambient més íntim i càlid que el dels hospitals, i també un preu més econòmic. És una opció dirigida a a les dones embarassades de baix risc ja que en aquest tipus de cases no s'atenen parts susceptibles de tenir complicacions. A més la llei estableix una garantia de seguretat i en qualsevol cas de complicacions contempla el trasllat immediat a l'hospital.

Alemanya o Suïssa ja han provat i avaluat aquest sistema, i des que es va implantar no hi ha hagut un augment en la mortalitat materna o neonatal. En aquest tipus de cases els naixements es duen a terme sense cap tipus d'anestèsia ni drogues destinades a induir o accelerar el part. El dolor es canalitza a través de massatges i banys d'aigua calenta, lliure moviment de la mare...Un cop ha nascut el nadó, sis hores després, les mares ja poden marxar cap a casa seva si ho desitgen.

A l'Estat espanyol hi ha en l'actuallitat dues cases de naixements, ambdues a Catalunya: Migjorn, a Sant Vicenç de Castellet(Bages), des de fa dotze anys i més recentment Aura naixements a Igualada (Anoia).

LA CANÇÓ EN FEMENÍ

“Dones i cançons” és el nom de l'exposició que es podrà visitar al Palau Robert fins al 6 de gener del 2014. Una mostra de fotografies de vint-i-cinc dones que canten i fan les seves pròpies cançons. L'exposició pretén reflectir la contiuïtat, diversitat i riquesa de la tradició musical de les cantants catalanes.

Les fotografies són fruit del treball de Juan Miguel Morales, cap de la secció de fotografia d'Enderrock, que va retratar vint-i-cinc dones que canten i fan cançons en motiu de l'edició del monogràfic que la revista va publicar al gener de 2013 sobre aquest tema, per commemorar l’Any de les Dones a la Cançó i els 50 anys de la cançó Se’n va anar, popularitzada per Salomé, la primera dona de la cançó en català.

Entre les cantautores del panorama musical català actual es troben; Andrea Motis, Guillermina Motta, Sílvia Pérez Cruz, Núria Feliu, Anna Roig, Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Aquesta exposició contribueix al pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015 de la Generalitat que pretén fomentar la visibilització del talent, emprenedoria i les carreres professionals de les dones en diferents àmbits.

La mostra es va inagurar el passat 18 de desembre i es podrà visitar fins al dia de Reis d'enguany a la Sala d'Actes de les Cotxeres. Es pot gaudir de l'exposició gràcies a la iniciativa de l'Institut Català de les Dones del Departament de Benestar Social i Família, i la revista Enderrock. La mostra també s'ha exposat, gràcies al Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Lleida i Vilanova i la Geltrú.

DONES MORTES A CAUSA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: BALANÇ 2013

Les víctimes de la violència de gènere del 2013 fan que moltes associacions de dones demanin més precaució i poder accedir a la justícia sense tants problemes. L'any passat es van donar 48 morts de dones per les seves parelles, i almenys 10 d'elles van morir sense protecció tot i haver denunciat el maltracte.

Aquest 2013, 48 dones han estat assassinades per violència de gènere, en xifres de la Delegació del Govern per la Violència de Gènere. És la més baixa dels últims deu anys, segons la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, els resultats són positius tot i que no significa que hi hagi menys violència. Ha baixat també l'índex de denúncies i separacions.

El descens del número de denúncies es deu a que moltes dones s'han adonat que és inútil denunciar; el 40% dels casos no són jutjats i s'arxiven directament. Es creu que un altre dels motius pel qual les dones denuncien menys i decideixen no trencar la relació amb el maltractador és a causa de la crisi, ja que moltes d'elles tenen dependència econòmica i divorciar-se surt més car a causa de l'augment de les taxes judicials.

Per altra banda, la presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María Pérez del Campo, afegeix que hi ha més víctimes ja que molts casos es deixen en investigació, també diu que molts d'aquests casos remeten als infants i ja han estat set nens els que han mort a causa de la violència de gènere. Pérez del Campo també ha demanat que la Unió Europea comptabilitzi el nombre de dones assassinades per les seves exparelles o parelles, “per tal que es vegi que la situació de les dones no ha variat substancialment”, ha afirmat.