Marina Ginestà va morir el passat 6 de gener a l'edat de 94 anys, a París on hi va viure els darrers 40 anys. La miliciana es va convertir en un símbol de la Guerra Civil arran d'una fotografia on apareix al terrat de l'Hotel Colon amb un fusell a l'espatlla. El retrat el va fer Hans Gutmann pocs dies després de l'esclat de la Guerra.
Marina
Ginestà al terrat de l'Hotel Colon.
“Diuen
que a la foto tinc una mirada arravatadora. És una bona foto que
reflecteix el sentiment que teníem en aquell moment. Havia arribat
el socialisme, els clients de l'hotel havien marxat. Hi havia
eufòria. Ens allotjàvem al Colón, menjàvem bé, com si la vida
burgesa ens pertanyés i haguéssim canviat de categoria ràpidament",
va dir Ginestà en una entrevista que se li va fer el 2008.
Marina
Ginestà va treballar en la preparació de l'Olimpíada Popular com a
conseqüència dels Jocs Olímpics que havia organitzat l'Alemanya
nazi. Més tard, després de la Guerra va treballar com a traductora
de l'enviat especial del diari rus “Pravda” i finalment com a
periodista en diversos diaris republicans. Pel que fa a aquest últim
ofici, Ginestà afirmava que: “Érem periodistes i la nostra
professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de
Juan Negrín "amb pa o sense pa, resistir". I ens ho
crèiem"
Ginestà
va militar des de molt jove al PSUC,
durant la República. En acabar la Guerra civil, va exiliar-se primer
a França i després a la República Dominicana, d'on va haver de
fugir el 1946 arran de la dictadura de Rafael Trujillo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada